Banner
07 April 2000
Lleis velles i problemes nous
Mass media - Articles XSM
Diari Avui
  
 

Em podeu ben creure: no utilitzo Microsoft Word, ni Excel, ni Explorer, i tampoc treballo per a la Corporació Microsoft.

Ara bé: quan he llegit que el jutge Thomas Jackson considerava la companyia de Bill Gates culpable de ser un "monopoli depredador que abusa del seu poder per perjudicar els consumidors i aturar el progrés tecnològic" i que la fiscal general, Janet Reno, qualificava aquest fet de "gran victòria per al consumidor", me n'he sorprès.

Els 43 fulls escrits pel jutge es podrien resumir en quatre fets bàsics. Primer, "Microsoft té una quota de mercat de sistemes operatius del 95%, que li permet d'obtenir-hi uns beneficis descomunals, i això és un monopoli que perjudica el consumidor". Tot i que és cert que els beneficis de Microsoft (1,2 bilions de ptes. l’any passat) són tres vegades mes grans que els de totes les altres companyies de software juntes, una quota de mercat elevada ni és dolenta ni és símptoma de conducta criminal si no es demostra que va acompanyada de preus abusius. El preu que Microsoft cobra a les companyies productores d’ordinadors per tal que surtin equipats amb els sistemes operatius Windows és al voltant les 5.000 ptes. Aquest preu no és pot considerar abusiu ja que fàcilment en podria cobrar 30.000, sense perdre gairebé cap client (com a referència, el sistema alternatiu Linux costa, un cop incorporats els programes afegits o "add-ons" que s’instal len sobre un programa bàsic gratuït, unes 25.000 ptes, i no és, ni de bon tros, compatible amb tantes aplicacions com Windows). És més, Windows evoluciona, literalment, cada dia. De quina manera, doncs, una companyia que ofereix un producte cada dia millor a preus cada dia més baixos perjudica el consumidor? Si hi ha un sector de l’economia que ha generat progrés tecnològic i preus cada cop més competitius als darrers 20 anys, aquest és el sector informàtic. Com es pot, doncs, titllar de monopoli perjudicial aquest sector?

El segon argument utilitzat pel jutge Jackson és que Gates "imposa barreres a la competència i utilitza el seu poder per a perjudicar els possibles competidors". L’exemple que "demostra" aquest comportament és l’incident amb Netscape: quan Gates va voler entrar al mercat de navegadors d’internet, va decidir d’oferir el seu Microsoft Explorer gratuïtament per a arruïnar la competència. I si el jutge considera provat que això és cert, ho deu ser. Però hem de tornar a preguntar: com perjudica això els consumidors? Recordem que Netscape dominava el mercat dels navegadors d’internet i venia el seu producte a unes 7.500 ptes. Avui dia, gràcies a l’acció de Microsot, tant Netscape com Explorer són gratuïts i la competència entre les dues empreses no ha deixat de generar millores continuades. Donat que hi ha uns 40 milions de navegadors instal lats als Estats Units, la reducció de preus ha fet que els consumidors deixessin de pagar uns 300.000 milions de ptes. només als Estats Units! Hi ha qui diu que el perill d’aquesta conducta de Gates és que, un cop hagi eliminat els competidors, aleshores posarà preus de monopoli. Tot i que això està per demostrar, en un estat de dret no es pot condemnar ningú perquè "és possible que cometi crims en el futur".

El tercer argument és que la gran quota de mercat acaparada per Windows "no permet alternatives viables ja que Microsoft no fa públics els "codis secrets" (anomenats "APIS") que permetrien a d’altres companyies de fer productes que s’integrin amb Windows satisfactòriament". Un cop més ens hem de preguntar com pot aquesta conducta provada perjudicar el consumidor. És cert que els "codis" de Microsoft són secrets, però això no ha impedit que avui dia es puguin utilitzar uns 70.000 productes informàtics amb els sistemes operatius Windows. Sembla que el secretisme no perjudica pas el consumidor.

Finalment, s’acusa Gates de "pressionar els productors d’ordinadors per a que no posin productes alternatius si volen tenir llicència amb Windows". Com que gairebé tots els consumidors del món utilitzen Windows, els productors d’ordinadors no es poden permetre el luxe de no posar-lo i, per tant, han de cedir a les pressions de Gates. Aquí sí que el Fiscal té raó ja que aquest tipus de conducta perjudica clarament la lliure elecció dels consumidors, i el jutge hauria d’impedir que Microsoft seguís actuant d’aquesta manera.

La pregunta important és què passarà a partir d’ara. I aquí és quan el remei pot ser pitjor que la malaltia. Per una banda, el jutge podria obligar Microsoft a vendre el seus "codis secrets". El preu de mercat d’aquests codis rondaria els 30 bilions de ptes., quantitat que cap empresa del món no podria pagar. S’hauria, doncs, d’obligar a vendre a un preu inferior al de mercat. Això seria una violació dels drets de propietat intel lectual de Microsoft amb conseqüències devastadores: si les empreses que fan I+D passessin a creure que, en qualsevol moment, el fiscal pot decidir de prendre’ls els drets de propietat intel lectual, immediatament deixaran de fer I+D i el progrés tecnològic a tots els camps (no només l’informàtic) s’aturarà La segona opció seria dividir l’empresa en tres o quatre, tal i com va passar amb la Standard Oil l’any 1911. Aquesta solució també tindria conseqüències negatives. En pocs mesos hi hauria tres o quatre sistemes operatius, i cada cop hi hauria més programes compatibles amb uns però no amb d’altres. La confusió entre els consumidors seria cada cop més gran i més costosa, a no ser que s’obligués les tres o quatre empreses a fer públics els "codis secrets". Una opció menys radical seria renyar Microsoft i dir-li que no pot pressionar els productors en el futur (cosa que, com he assenyalat abans, seria desitjable).


Bill Gates pot tenir un greu problema, però els consumidors d’arreu del món en podem tenir un de més gros si els advocats i els polítics segueixen aplicant les lleis antimonopoli del Segle XIX a les tecnologies del segle XXI.

PDF Original

Search

Banner