HOMEBLOGSIBM... i el seu ADN / IBM... y su ADN
16 June 2011

IBM... i el seu ADN / IBM... y su ADN

Written by 

(Version castellana mas abajo)

IBM... i el seu ADN

1866. Estats Units. Herman Hollerith, un professor d'estadística contractat per l'oficina del cens viatja amb tren. El taquiller li dóna un bitllet de cartolina on estan escrites les paraules: home, dona, blanc, negre, nen, jove, adult, ancià i una sèrie de números que indiquen l'estatura. El revisor utilitza una maquineta per foradar les caselles d´home, blanc, adult, de 6 peus. Els ferrocarrils fan això per identificar els viatgers i evitar que es colin tot compartint el bitllet. I en aquell moment Hollerith té una idea: es podria fer una fitxa semblant per marcar les característiques censals de cada ciutadà dels Estats Units. Els foradets podrien ser després llegits per una lectora òptica per emmagatzemar i gestionar la informació ràpidament. El cens del 1890 es realitza amb aquesta nova tecnologia. Després d'abandonar el govern, Hollerith crea una empresa per rendibilitzar el seu invent. És el 16 de Juny del 1911. Així neix, ahir va fer exactament 100 anys, IBM.

El centenari d'IBM és peculiar perquè, quan hi ha innovació, les empreses tenen una vida molt curta. Mirin, si no, el què ha passat en la telefonia mòbil durant els últims anys. Després de dominar inicialment el mercat, Motorola va cedir el seu lideratge a Nokia i les seves "carcasses" de coloraines. Quan tothom apostava per Nokia va sorgir Blackberry i la seva eficient tecnologia de distribució d'emails i en pocs temps va passar a liderar el mercat. En l'actualitat, Blackberry no sembla haver-se adaptat als "smartphones" i Apple i Google (amb el seu Android) s'han posat al capdavant. En un món tan canviant, és difícil preveure qui serà el líder d'aquí a només 5 anys i quina d'aquestes empreses deixarà d'existir. Per això la supervivència d'IBM durant un segle és tan interessant!

La pregunta és: com ho ha aconseguit? Doncs la veritat és que no ha estat gens fàcil perquè ha hagut de reinventar-se cada vegada que les plataformes informàtiques han canviat. La clau, tanmateix, ha estat que IBM ha sabut mantenir-se fidel al seu ADN malgrat els canvis. I, contràriament al que el seu propi nom pot indicar (IBM significa "International Business Machines", o Màquines de Negocis Internacionals), el codi genètic d'IBM no és la producció de màquines d'oficina sinó l'emmagatzemament i gestió intel·ligent de les dades dels seus clients.

Després de diverses dècades utilitzant les cartolines foradades, a mitjans dels anys quaranta van arribar les cintes magnètiques i, amb elles, els ordinadors electrònics i l'era moderna. IBM es va adaptar tot invertint 5.000 milions de l'època per desenvolupar els famosos "mainframes", aquells enormes ordinadors centrals que es van convertir en la plataforma dominant a mitjans dels seixanta. Va ser l'època daurada d'IBM.

Però ben aviat va arribar la revolució dels ordinadors personals. La batalla entre Bill Gates (Microsoft) i Steve Jobs (Apple) va deixar IBM en un segon pla, obsoleta i en perill d'extinció. IBM va intentar adaptar-se tot produint PCs (recorden els Thinkpads?) però va fracassar. Els gerents havien oblidat que l'ADN d'IBM no és la producció de màquines d'oficina sinó, insisteixo, l'emmagatzemament i gestió intel·ligent de les dades dels seus clients. En entrar al mercat dels portàtils IBM havia abandonat la seva veritable essència. Les pèrdues anuals eren de milers de milions de dòlars. IBM era un malalt terminal.

I llavors va arribar Lou Gerstner a la direcció de l'empresa i no va trigar a veure que quan un no actua d'acord amb el seu ADN, un pren decisions equivocades. Immediatament va vendre el departament d'ordinadors personals i impressores a la xinesa Lenovo i es va concentrar en la gestió de dades. De fet, Gerstner va visionar una cosa que llavors semblava impossible: arribarà un dia en què els PCs també passaran a la història i, en lloc d'ordinadors, les famílies i les empreses tindran terminals per accedir a les seves dades que estaran emmagatzemades en algun lloc desconegut. Avui ja ha arribat aquell moment i aquell lloc desconegut es diu "el núvol". Molt abans que Sergei Brynn i Larry Page fundessin Google, doncs, IBM havia renascut com una empresa de serveis de gestió de dades. En l'actualitat IBM ajuda els seus clients a analitzar els gustos dels seus usuaris, les hores d'utilització dels seus productes, els costos de distribució i una infinitat d'aspectes que ells serien incapaços de descobrir per si mateixos. Tot això serveix per millorar la gestió d'empreses, hospitals, universitats, centres d'investigació, o ciutats. Si, si. Ciutats! IBM ha creat el concepte de "smart cities", una sèrie de programes que ajuden les ciutats a regular el trànsit, a distribuir l'aigua o l'electricitat de la manera més eficient i mediambientalment responsable possible. Aquesta darrera reinvenció ha tingut el seu premi i ara IBM torna a tenir beneficis i a ser entre els líders d'empreses tecnològiques.

La història d'IBM té dues lliçons interessants. La primera és que quan l'entorn canvia, només els que saben adaptar-se sobreviuen. La segona és que, per adaptar-se correctament és imprescindible conèixer el propi ADN i prendre les grans decisions d'acord amb ell. En els anys vuitanta, IBM va intentar ser una cosa que no era i això li va portar a punt de fer fallida. Afortunadament, va reaccionar a temps, es va mirar al mirall i va tornar a les seves velles arrels en un nou hàbitat. I amb això li va arribar de nou l'èxit. Entendre qui ets i actuar en conseqüència. Aquesta és la veritable lliçó d'IBM... i el seu ADN.

======

IBM... y su ADN

1866. Estados Unidos. Herman Hollerith, un profesor de estadística contratado por la oficina del censo viaja en tren. El taquillero le da un billete de cartulina donde están escritas las palabras: hombre, mujer, blanco, negro, niño, joven, adulto, anciano y una serie de números que indican la estatura. El revisor utiliza una maquinita para agujerear las casillas de hombre, blanco, adulto, de 6 pies. La compañía del ferrocarril hace eso para identificar a los viajeros y evitar que se cuelen compartiendo el billete. Y en aquel momento Hollerith tiene una idea: se podría hacer una ficha parecida para marcar las características censales de cada ciudadano estadounidense. Los agujeritos podrían ser luego leídos por una lectora óptica para almacenar y gestionar la información rápidamente. El censo de 1890 se realiza con esa nueva tecnología. Tras abandonar el gobierno, Hollerith crea una empresa para rentabilizar su invento. Es el 16 de Junio de 1911. Así nace, ayer hizo exactamente 100 años, IBM.

El centenario de IBM es peculiar porque cuando hay innovación las empresas tienen una vida muy corta. Miren, si no, lo que ha pasado en la telefonía móvil durante los últimos años. Después de dominar el mercado en sus inicios, Motorola cedió su liderazgo a Nokia y sus “carcasas” de colorines. Hace muy pocos años todos ustedes hubieran apostado por  Nokia pero surgió Blackberry y su eficiente tecnología de distribución de emails y en pocos tiempo pasó a liderar el mercado. En la actualidad, Blackberry no parece haberse adaptado a los “smartphones” y Apple y Google (con su Android) le han tomado la delantera. En un mundo tan cambiante, es difícil prever quien será el líder dentro de sólo 5 años y cual de estas empresas dejará de existir. ¡Por eso la supervivencia de IBM durante un siglo es tan interesante!

La pregunta es: ¿cómo lo ha conseguido? Pues la verdad es que no ha sido fácil porque ha tenido que reinventarse cada vez que las plataformas informáticas han cambiado. La clave, sin embargo, ha sido que IBM ha sabido mantenerse fiel a su ADN a pesar de los cambios. Y, contrariamente a lo que su propio nombre puede indicar (IBM significa “International Business Machines”, o Máquinas de Negocios Internacionales), el ADN de IBM no es la producción de máquinas de oficina sino el almacenamiento y gestión inteligente de los datos de sus clientes.

Tras varias décadas de utilizar las cartulinas agujereadas, a mediados de los años cuarenta llegaron las cintas magnéticas y, con ellas, los ordenadores electrónicos y la era moderna. IBM se adaptó invirtiendo 5.000 millones de la época para desarrollar los famosos “mainframes”, aquellos enormes ordenadores centrales que se convirtieron en la plataforma dominante a mediados de los sesenta. Fue la época dorada de IBM.

Después llegó la revolución de los microordenadores y los ordenadores personales. La batalla entre Bill Gates (Microsoft) y Steve Jobs (Apple) dejó a IBM en un segundo plano, obsoleta y en peligro de extinción. IBM intentó adaptarse produciendo PCs (¿recuerdan los Thinkpads?) pero fracasó. Los gerentes habían olvidado que el ADN de IBM no es la producción de máquinas de oficina sino el almacenamiento y gestión inteligente de los datos de sus clientes. Al entrar en el mercado de los portátiles IBM había abandonado su verdadero ser y sus pérdidas anuales se contaban por miles de millones de dólares. IBM estuvo al borde de la muerte.

Lou Gerstner llegó a la dirección de la empresa y no tardó en ver que cuando uno no actúa de acuerdo con su ADN, uno toma decisiones equivocadas. Inmediatamente vendió el departamento de ordenadores personales e impresoras a Lenovo y se concentró en la gestión de datos. De hecho, Gerstner visionó algo que entonces parecía imposible: llegará un día en que los PCs también pasarán a la historia y en lugar de ordenadores las familias y las empresas tendrán terminales para acceder a sus datos que estarán almacenados en algún lugar desconocido. Hoy ha llegado ese momento y el lugar desconocido se llama “la nube”. Mucho antes de que Sergei Brynn y Larry Page crearan Google, pues, IBM había renacido como una empresa de servicios de gestión de datos. En la actualidad IBM ayuda a sus clientes a analizar los gustos de sus usuarios, las horas de utilización de sus productos, los costes de distribución y una infinidad de aspectos que ellos serían incapaces de descubrir por sí mismos. Todo ello sirve para mejorar la gestión de empresas, hospitales, universidades, centros de investigación, o ciudades. Si, si. ¡Ciudades! IBM ha creado el concepto de “smart cities”, una serie de programas que ayudan a las ciudades a regular el tráfico, a distribuir el agua o la electricidad de la manera más eficiente y medioambientalmente responsable posible. La última reinvención a tenido su premio y IBM vuelve a tener beneficios y a estar entre los líderes de empresas tecnológicas.

La historia de IBM tiene dos moralejas interesantes. La primera es que cuando el entorno cambia, sólo los que saben adaptarse sobreviven. La segunda es que, para adaptarse correctamente es imprescindible conocer el propio ADN y tomar las grandes decisiones de acuerdo con él. En los años ochenta, IBM intentó ser algo que no era y eso le llevó al borde de la quiebra. Afortunadamente, reaccionó a tiempo, se miró al espejo y redescubrió sus viejas raíces en un nuevo hábitat. Y con ello le llegó de nuevo el éxito. Entender quien eres y actuar en consecuencia. Esa es la verdadera lección de IBM… y su ADN.

Read 31362 times
Rate this item
(0 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Banner
Banner
Banner
Banner
Banner

Search

Banner