Banner
HOMEBLOGSEl que sobren són pallassos
16 February 2013

El que sobren són pallassos

Written by 

La corrupció ha entrat de ple en el debat polític espanyol. Malgrat que, a través dels anys, dotzenes de casos han anat esquitxant tots i cadascun dels partits polítics que han tingut algun tipus de poder, no ha estat fins a la pornogràfica explosió del cas Bárcenas i els comptes ocults del PP que la classe política ha estat exposada a l’aparador. I ara tots correm a preguntar-nos: quines són les causes de la corrupció? Per què hi ha països més corruptes que d’altres?

Seguint al professor Gary Becker de la Universitat de Chicago, els economistes clàssics analitzen als xoriços públics com a éssers racionals que sospesen els costos i els beneficis de ser corrupte. En països on la probabilitat de ser caçat i la mida del càstig són petites, la corrupció tendeix a ser elevada. Des d’aquesta perspectiva, la solució passa per imposar més vigilància policial, agilitzar els processos judicials i imposar penes més grans als culpables.

Un altre grup de teories, crec que més interessants, relacionen la corrupció amb aspectes psicològic-culturals: els polítics provinents de societats corruptes tendeixen a ser corruptes, independentment dels costos i beneficis individuals de ser-ho. Entre els economistes que defensen aquesta posició hi ha el meu col·lega de la Columbia University, Ray Fisman.

En un curiós i interessant estudi, Fisman analitza la propensió dels diplomàtics estrangers acreditats a les Nacions Unides a saltar-se les normes. Tots els ciutadans de New York patim la “plaga dels diplomàtics”: aparquen on els dóna la gana, col·lapsen el trànsit quan els surt dels nassos, paren on i quan els ve de gust i ens perjudiquen a tots amb les seves arrogants il·legalitats. El problema és que, en ser diplomàtics, tenen immunitat i la policia de New York no els pot posar o cobrar multes. Tenim, doncs, els elements perfectes d’un experiment econòmic: gent que prové de tots els països del món, cada un amb la seva cultura, la seva història i els seus costums, però tots sotmesos al mateix cost de cometre il·legalitats: tant si vénen de Nigèria com de Suècia, el cost d’aparcar malament o deixar el cotxe al mig del trànsit és zero! La pregunta és: ja que els costos són els mateixos per a tothom, ¿tenen els diplomàtics de diferents països la mateixa propensió a acumular multes? La resposta de Fisman és concloent: No! Els diplomàtics que provenen de països catalogats com “d’alta corrupció” en els ránquings de Transparència Internacional, tendeixen a cometre més infraccions! És a dir, els suecs, els danesos i els holandesos no tenen gaire multes mentre que els xinesos, els nigerians i els russos acumulen tones de sancions impagades.

En un segon estudi, Fisman analitza un episodi curiós del parlament europeu. Al 2004, el parlamentari austríac Hans Peter Martin va provocar un escàndol mediàtic quan es va dedicar a filmar i denunciar companys seus que aparcaven el cotxe a les escales del parlament, entraven, fitxaven i, immediatament després, tornaven a sortir i se n’anaven. La raó? Les dietes! Es veu que si un parlamentari “fitxa”, cobra uns 300 euros addicionals. Pel que sembla, no ha de treballar, ni votar, ni demostrar que ha produït res útil. Simplement ha de “fitxar”. I ja se sap que quan es pot fitxar i cobrar sense treballar, sempre apareixen els espavilats que s’aprofiten del tema. La pregunta és: aquests espavilats vénen de tots els països d’Europa per igual? Per respondre a la pregunta, el professor Fisman i alguns coautors es van entretenir a creuar, dia a dia, els noms dels parlamentaris que fitxaven amb els que votaven per identificar els tramposos. Els resultats es van publicar en un article del NBER el 2012: de nou hi havia una correlació estreta entre el nombre de parlamentaris tramposos i l’índex de corrupció. O dit d’una altra manera: entre els transgressors n’hi havia molts de grecs, italians i portuguesos i pocs de suecs i danesos.

Els dos estudis de Fisman indiquen que la propensió a mantenir pràctiques corruptes no depèn tant dels costos i beneficis individuals (en els dos experiments els costos i els beneficis són els mateixos per a tots els parlamentaris i diplomàtics) com de la “cultura” del país d’origen. Si això és així, canviar les lleis o les penes sense canviar la “cultura” tindrà efectes menors sobre la corrupció total a Espanya. La pregunta és: i com es canvia la “cultura”?

Una possible resposta ens l’apunta Antanas Mockus, el famós alcalde de Bogotà durant els anys noranta. Amb l’objectiu de reduir el nombre de delictes als carrers de la seva ciutat, Mockus va contractar centenars de mims i pallassos amb l’objectiu de ridiculitzar públicament als ciutadans que cometien petites faltes: una espècie d’exèrcit de “cobradors del frac” per a infractors. Sembla que els colombians tenen més por del ridícul i de l’escarni públic que de les lleis i les multes perquè la realitat és que Mockus va aconseguir reduir no només les petites infraccions sinó el crim i la violència a Bogotà.

Malgrat que crec que una cultura com l’espanyola, on s’enalteix la picaresca i es glorifica als espavilats aprofitats, és una cultura que fomenta la corrupció, la veritat és que tinc els meus dubtes que l’escarni i la vergonya desincentivin a cap polític espanyol. De fet, inundar de mims al sector públic podria fins i tot ser contraproduent. Al cap i a la fi, si d’una cosa estem segurs és que a la política espanyola, a més de corruptes, el que sobren són pallassos.

 

Read 40928 times
Rate this item
(54 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Search

Banner