Banner
HOMEBLOGSCarta a Jaume Barberà: Els homes verds de Plutó no existeixen
03 March 2013

Carta a Jaume Barberà: Els homes verds de Plutó no existeixen

Written by 

En Jaume Barberà ha publicat un article al Facebook on critica el "neoliberalisme" i el qualifica de "patologia" i "pandèmia" i em menciona a mi com a exponent del liberalisme "de debó". L'argument principal del Jaume és que el "neoliberalisme" perverteix al liberalisme "de debó" i aquesta perversió ens porta a l'abisme suposo que (encara que no ho explica clarament) perquè els que manen avui dia són "neoliberals" i practiquen polítiques "neoliberals". Amb el Jaume m'uneix una bona amistat i és per això que em permeto seguir la polèmica tot escrivint públicament una carta de resposta. Per als que no tingueu Facebook, adjunto el seu escrit A SOTA del meu.

 

Jaume:

De veritat, seria molt més senzill acceptar que insultar als rivals intel.lectuals tot qualificant-los de “pandèmia” i “patologia” va ser un error i passar pàgina. El contorsionisme intel.lectual que fas ara quan intentes defensar aquella afirmació et porta a cometre errors bàsics.

El primer error està en el nom “neoliberal”. Això de “neoliberal” és una cosa que s’han inventat la gent d’esquerra per desqualificar a d’altres i no pas una descripció que ningú faci de sí mateix. No conec cap autor que s’auto-proclami “neoliberal” o digui que defensi una filosofia "neoliberal". En conec molts que, com jo mateix, ens autoproclamem “liberals”. Però no conec ningú que hagi escrit articles acadèmics defensant una doctrina anomenada “neoliberal”. En aquest sentit, quan els teus lectors et demanen referències a la filosofia “neoliberal” tu els dones referències de Susan George, Arcadi Oliveres, Noam Chomsky i d’altres referents de l’extrema esquerra però mai els dones articles acadèmics on algú digui que defensa aquesta “filosofia” com a pròpia. I no ho fas perquè no existeixen! I és que el terme “neoliberal” s’ha convertit en un insult que els soldats derrotats del marxisme usen per a titllar indiscriminadament qualsevol pensador o qualsevol política que vagi en contra de l’intervencionisme públic (el cas més obscè és el del Chupacabras, que no pot escriure un article sense qualificar a algú de neoliberal)(*)

Sempre he dit que qui usa el terme “neoliberal” es delata a sí mateix com a paleo-marxista: un terme que mai ningú no defensa en públic com a propi, però que descriu a la perfecció a molts esquerranosos radicals (marxistes) passats de moda (paleo). En comparació a paleo-marxista, neo-liberal (algú que és nou i defensa la llibertat de les persones) deu ser un piropo!

En segon lloc comets un error molt comú entre els analistes de la situació econòmica actual de l’Europa perifèrica: atribuir als mercats i a les filosofies no-intervencionistes de problemes que un mateix entén que estan causats per governs i sistemes polítics intervencionistes. Fes una ullada al què TU MATEIX dius que passa a la perifèria Europea:

 

  • un sistema polític fracassat on els partits no tenen cap credibilitat perquè fan exactament el contrari del què diuen els seus programes electorals
  • un país on es destapen casos de corrupció gairebé cada dia (on per cert, els sobornadors tendeixen a ser les mateixes grans empreses constructores que no viuen de la competència que demanaria un economista liberal sinó de l’obra pública -repeteixo, PÚBLICA)
  • un sistema que genera partits radicals (a Grècia, a Itàlia i incipientment a Espanya) gràcies a la incompetència i insatisfacció que generen els seus governs (repeteixo, governs)
  • unes les institucions reguladores i supervisores públiques (repeteixo, públiques) com són el Banco de España o la CNMV, no només no supervisen sinó que enganyen als ciutadans i, per exemple, aproven a Bankia en el seu stress test del 2011 i li permeten sortir a borsa cosa que arruïna a desenes de milers de ciutadans.
  • un sistema judicial on el president del tribunal suprem ha de dimitir per usar diners públics de manera privada, on l’únic que ha estat condemnat pels casos de corrupció és el jutge que els investigava (Garzon), i on senyors com Fèlix Millet segueixen en llibertat malgrat que han confessat ser culpables i malgrat que les seves malifetes es van descobrir més o menys al mateix temps que el senyor Maddoff
  • un sistema econòmic ofegat per un dèficit PÚBLIC (repeteixo, públic) que ronda el 10% del PIB (per més que Montoro s’entesti a camuflar-ho i dir que és del 7% ja que s’ha de comptabilitzar els diners que el sector públic -repeteixo, públic- utilitza per rescatar bancs, una estratègia, per cert, criticada pels neoliberals) amb una PRIMA DE RISC PÚBLICA que cada sis mesos fa trontollar l’economia sencera
  • un govern, (repeteixo, govern) que es dedica a ofegar l’economia productiva amb impostos excessius i intenta sortir de la crisi pujant-los encara més!
  • una Generalitat totalment arruïnada, sense capacitat de maniobra perquè Catalunya viu dins d’un sistema polític que l’ofega i perquè el govern (repeteixo, govern) tripartit va disparar el deute en un intent de perpetuar-se en el poder a base de fer obra pública i dispendi per a tothom.

Tots aquests són els problemes més impostants que pateixen les economies perifèriques d’Europa i les raons que expliquen la paràlisi econòmica que estem vivint. I, de fet, són problemes que TU MATEIX has denunciat en un moment o altre. Fixa’t, però, que CAP D'AQUESTS PROBLEMES TÉ RES A VEURE AMB ELS MERCATS NI AMB EL NEOLIBERALISME. Dir que això és pandemia provocada pel mercat, o una patologia d'un mercat que està “per sobre de l’estat”, o que és culpa de la filosofia “neoliberal” que busca augmentar les desigualtats és una monumental bestiesa! Tot això no són fallides del mercat sinó fallides del govern!!! I si els grans problemes de la nostra economia, DENUNCIATS PER TU MATEIX, no tenen res a veure amb els mercats ni amb els neoliberals, com es pot suggerir que la culpa de tot la tenen els neoliberals? Com es pot dir que "si deixem que segueixi diKtant el neolibealisme d'aquí 10 anys no ens coneixerà ningú"???(**)

Afirmes: “Tenen raó els liberals de debò quan se'ls imputa a l'engròs la política econòmica del PP, ja que el Partit Popular, de liberal, no en té res, o quan es diu que la política econòmica d'Espanya és liberal. Són molts els liberals que han criticat i critiquen l'austeritat imposada i l'augment d'impostos per sortir de la crisi, com també, des del primer moment, el mantra del dèficit zero. L'amic Sala i Martín, per exemple, va criticar des del primer moment la recepta de l'austeritat per sortir de la crisi com, en el seu moment, l'augment dels impostos, el dèficit zero i l'euro o les bajanades constant de Montoro.

Tot això està molt bé. I, com dius, jo estic d'acord en totes aquestes polítiques són nefastes. Però tu mateix dius que el què és important no som ni tu ni jo sinó el neoliberalisme. Seguint aquesta lògica, no hauries d'explicar què en pensen els neoliberals de totes aquestes polítiques? A l’hora de descriue els neoliberals, a més de dir que “consideren que la desigualtat és un valor positiu” i que “volen que els mercats estiguin per sobre dels estats” , no haguessis hagut d’explicar si els neoliberals estan d'acord amb cadascuna d'aquestes polítiques? Ho dic perquè si tu agafes algú que tu consideris neoliberal (ja he dit que no hi ha ningú que s’autoproclami neoliberal), algú que defensi en escrits SEUS “que el mercat ha d’estar per sobre dels governs i que les desigualtats són bones” i després llegeix què opina aquella mateix persona de les pujades d’impostos, de la política econòmica del PP en general, de Montoro, del dèficit zero o de l’Euro, t'emportaràs una sorpresa!: I és que m'aposto un pèsol d'aquells del Puyal que si ho fas, veuràs que ells tampoc hi estan d’acord, en tot això.

Per tant, Jaume, si volies argumentar el per què una certa ideologia és una “pandèmia” o una “patologia” i si volies advertir-nos de que “aquesta patologia farà que d’aquí 10 anys no ens reconeixerem”, haguessis hagut de ser molt més rigorós a l’hora d’explicar què és el que realment diuen els neoliberals. Haguessis hagut d’explicar per què el que està passant és culpa del neoliberalisme i quines polítiques de les que s'implementen són realment neoliberals. I finalment hauries d'explicar la paradoxa de com és que els neoliberals critiquen les polítiques actuals que tu els atribueixes a ells. I no has fet res de tot això al teu article.

Finalment, seguint els radicals d’esquerra que utilitzen tan sovint la paraula “neoliberal” per a criticar d’altri, fas servir un mètode retòric arcaic que consisteix a RE-definir l’adversari intel·lectual tot caricaturitzant-lo “de forma ràpida i matussera” (en paraules teves) i llavors carregar-te aquesta caricatura. Aquesta estratègia fa que la teva crítica sigui inútil perquè t’estàs carregant una cosa que no existeix, una filosofia en la que ningú no creu i una política que ningú no practica.  Caricaturitzar la ideologia contrària i després criticar-ne el resultat pot ser divertit i pot servir per posar-se indignats a la butxaca... però és un exercici de futilitat equivalent a dir que “els homes de verd que venen de Plutó són una pandèmia i una patologia”. Aquesta frase pot ser certa. O pot ser falsa. No ho sé. El que si sé és que és irrellevant. Perquè els homes verds de Plutó no existeixen!!!

 

 



(*) Entre els intel.lectuals liberals als anys 20 i 30, hi va haver un grup liderat per Lippman que van declarar que l'antic liberalisme "!aissez faire" de lliure mercat estava mort (eren èòques de domini intelectual de les esquerres intervencionistes: socialisme i keynesianisme) i va proposar un nou liberalisme al que anomenaven "Nou Liberalisme". Paradoxalment, Von Mises i d'altres liberals de l'escola austríaca s'hi van oposar tot dient que "el laissed faire" no estava pas mort i que no calia cap mena de refundació del liberalisme. Dic que és paradoxal perquè són precisament els liberals de l'escola austríaca els que ara s'identifiquen més amb el qualificatiu de "neoliberal". Dit això, aquells que tinguin la temptació de dir que aquell és un exempls d'intel.lectuals que s'autoproclamen neoliberals que sàpiguen que aquell "nou liberalisme" era nou precisament perquè es volia escorar cap a l'intervencionisme i renegava del lliure mercat, exactament lo contrari del què suposadament proclama el "neoliberalisme" que descriu Jaume Barberà.

(**) I no val a dir fer servir el mantra de “la crisi la va començar la desregulació del sistema financer nord-americà que va portar als bancs a fer els actius tòxics subprime”. Un altre dia, si vols, discutirem si les subprimes van ser causades per la desregulació o pel proteccionisme de Fanny Mae i Freddy Mac. Però el que no es pot fer és donar les culpes de la crisi espanyola a la liberalització americana que comporta la creació de les subprime quan a Espanya no hi havia NI UN SOL ACTIU SUBPRIME!!! La crisi espanyola ve de l’explosió de la bombolla immobiliària, una bombolla que, com totes les bombolles hagués explotat tard o d’hora, passés el què passes als Estats Units. Per tant, els arguments de Krugman i Stiglitz sobre la crisi Americana no es poden traslladar cegament a Espanya perquè, insisteixo, entre d’altres coses a Espanya no hi havia subprimes.

 

 

 

 

ESCRIT ORIGINAL DEL JAUME BARBERÀ:

 

Neoliberalisme, una patologia

L'altre dia, durant la tertúlia de RAC 1, vaig tornar a dir que el neoliberalisme és una patologia. El company i amic Vicent Sanchis em va retreure que qualifiqués el neoliberalisme d'aquesta manera com també que, en altres ocasions, utilitzés altres expressions mèdiques per referir-me a fets o situacions determinades. Sovint, alguns també m'acusen de fer populisme i/o demagògia quan critico la classe política o explico fets reals i concrets de l'estat d'emergència social que vivim.

Al Twitter, la discussió sobre el neoliberalisme va continuar. Una allau de suposats liberals ofesos - reals en alguns casos i en altres, no - van demanar-me, alguns amb educació i decòrum i uns altres de forma agressiva, explicacions. Un d'ells, per exemple, Sala-i-Martín. 

Cap problema. De la mateixa manera que la democràcia espanyola i catalana pateix una septicèmia generalitzada, el neoliberalisme és una perversió, que jo considero malaltissa, del liberalisme i, per això, dic que és una patologia, una patologia social, com ho seria avui la dictadura del proletariat, per exemple. Com també dic que s'ha d'estar molt malalt per impulsar mesures econòmiques que són en alguns casos processos encoberts d'enginyeria social. Llegiu Adam Smith i ja veureu que el neoliberalisme n'és una deriva reprovable o, si voleu, ultra.

Tenen raó els liberals de debò quan se'ls imputa a l'engròs la política econòmica del PP, ja que el Partit Popular, de liberal, no en té res, o quan es diu que la política econòmica d'Espanya és liberal. 

Són molts els liberals que han criticat i critiquen l'austeritat imposada i l'augment d'impostos per sortir de la crisi, com també, des del primer moment, el mantra del dèficit zero. L'amic Sala i Martín, per exemple, va criticar des del primer moment la recepta de l'austeritat per sortir de la crisi com, en el seu moment, l'augment dels impostos, el dèficit zero i l'euro o les bajanades constant de Montoro.

La qüestió central aquí, però, no són les picabaralles que hi pugui haver, en un moment determinat, entre el que jo o qui sigui pugui dir i el que els altres puguin respondre. El tema important aquí és el neoliberalisme. I això és així perquè el seu corpus doctrinal s'estén o és la base de moltes de les polítiques que es fan.

El neoliberalisme, de forma ràpida i matussera, considera que la desigualtat és un valor positiu i que, com més desregulat o no regulat un mercat és, més prosperitat, més eficiència econòmica i més benestar proporciona. Però, a diferència del liberalisme clàssic, trasllada la lògica o l'anomenada racionalitat del mercat a la societat. I no només això, sinó que col·loca el mercat per damunt de l'estat. És a dir, que la dinàmica del mercat seria la que hauria de condicionar estat, govern i institucions i, per tant, l'única acció legítima del govern seria la de defensar que aquesta lògica no patís cap restricció o contratemps.

Pensem ara en una societat organitzada d'acord amb els postulats que he explicat. Traslladem-hi la lògica del mercat, la llei de l'oferta i la demanda: això ven, es continua produint; no ven, es deixa de produir. En Josep Carboner, per dir un nom, treballa bé, se'l continua contractant. S'ha fet gran i ja no treballa tant, se l'acomiada. És a dir, tu i jo, nosaltres, les persones, pura i simple mercaderia, com els esclaus en plaça pública.

Podria estendre'm molt més en això, però aquesta és l'amenaça que tenim al damunt.

Si no s'aconseguix aturar la pulsió neoliberal que recorre moltes cancelleries en forma de genuflexió als diktats del mercat, si l'esquerra no aconsegueix retrobar-se amb un relat que faci de l'eficiència en solidaritat bandera, que defensi la gestió eficaç de recursos públics, que sigui model de transparència, que conformi una administració pública àgil i al servei de la ciutadania, i que, en definitiva, vulgui transformar i canviar les relacions de poder en llibertat i en democràcia, no ens coneixerem en 10 anys.

 


Read 45333 times
Rate this item
(51 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Search

Banner