Banner
HOMEBLOGSDèficit Fiscal Catala i el PSC
15 March 2012

Dèficit Fiscal Catala i el PSC

Written by 

Al Telenotícies Migdia de TV3 han dit que el PSC afirma que si el govern hagués calculat les balances fiscals tal i com feien ells, el resultat no seria de 16.409 milions d’euros (8% del PIB Català) sinó de només  791 milions (0.4%).

Aquesta notícia és mentida.

La portaveu d’economia del PSC, Rocio Martínez-Sampere NO ha dit que “si les balances es calculessin tal i com ho feia el PSC, el saldo sortiria 791 milions i no 16.409 milions”. Jo he escoltat les declaracions de Rocio i he llegit les afirmacions de Rocio i no diu mai que la metodologia que ha emprat el govern sigui diferent de la de Castells. No ho pot haver dit perquè la metodologia emprada es la mateixa que va usar el govern anterior (jo mateix vaig formar part del grup d’economistes que van fer els càlculs per encàrrec del conseller Antoni Castells i la metodologia es la que va desenvolupar el propi Castells al seu famós article del 2000.)

EL que ha dit Rocio és que hi ha quatre maneres de calcular la balança fiscal de Catalunya amb Espanya i que Mas-Colell només ensenyava la que li interessava. També ha dit que si no es corregeix pels efectes de la crisi, el dèficit de Catalunya és de només 791 milions.

Això també és mentida.

De manera molt resumida, la balança fiscal és la diferència entre el què els ciutadans de Catalunya paguen en impostos (a través de l’IRPF, IVA, societats, etc) i el que reben a canvi. No hi ha massa dubte de quants són els impostos pagats pels ciutadans de Catalunya (tot i que s'han de fer complicats càlculs d'incidència impositiva). El dubte està en què “reben a canvi”. Òbviament reben a canvi uns diners que, per llei, han d'anar a parar directament a la Generalitat (el 50% de l'IVA i IRPF, etc). També reben a canvi les despeses que l'administració central fa a Catalunya o en benefici dels catalans. El problema és que algunes de les despeses que es fan en benefici dels catalans es fan a Madrid. Per exemple, el salari del rei. El salari del rei es gasta a Madrid (ell mateix va explicar com se’l gastava contractant a gent, donant-li una setmanada al seu fill o a la seva dona, etc). Tots aquests diners es gasten principalment a Madrid perquè tota aquesta gent viu a Madrid: es gasten a peixateries de Madrid, restaurants de Madrid, tendes de roba de Madrid. I per tant té uns efectes macroeconòmics positius sobre la comunidad de Madrid. Per tant, si un té em compte la comunitat a on es gasten els diners, el salari del rei s’ha de computar a la regió on viu el rei és a dir, a Madrid. Quan les despeses que es fan a Madrid es consideren com “diners que reben els ciutadans de Madrid i, per tant, no els reben els ciutadans de Catalunya” es diu que s’està calculant el dèficit pel “mètode MONETARI”.

Es podria argumentar que el salari del rei, malgrat que es gasta a Madrid, genera uns "serveis reials" que en realitat BENEFICIEN als catalans. Al cap i a la fi, el rei “es de todos sus ciudadanos” i una part dels seus serveis beneficia als ciutadans de Catalunya. Si els serveis reials beneficien a tots els ciutadans per igual, aleshores el 16% del salari del rei s’hauria d’imputar com a diners que “els catalans reben a canvi” ja que el 16% de la població d’Espanya és a Catalunya. Quan la balança fiscal es calcula com la diferència entre els impostos que paguen els catalans i els “serveis que reben a canvi calculats d’aquesta manera”, es diu que es calcula pel mètode “del BENEFICI”.

El mètode monetari fa que la balança de la comunidad de Madrid sigui molt favorable i la de la resta de las comunitats molt deficitària perquè, en ser la capital, hi ha moltes despeses que es fan a Madrid malgrat que en principi “beneficien” a les altres comunitats (a més del rei que ja he mencionat hi ha ministeris, empreses públiques, Museo del Prado, etc). Des del punt de vista macroeconòmic, però, la realitat és que, encara que siguin "en benefici dels catalans", aquestes despeses es fan a Madrid i per tant l’impacte sobre l’economia, les activitats i els llocs de treball és a Madrid. Per tant, es tracta d'impostos que es recapten a Catalunya (amb les conseqüències negatives que això té sobre l'economia catalana) i es gasten a Madrid (amb les conseqüències positives que això té per l'economia de la capital). En conseqüència, tant el conseller Castells en el seu dia com el conseller Mas Colell aquesta setmana han optat sempre per assenyalar la dada important la del dèficit fiscal pel mètode MONETARI i posant menys èmfasi al mètode del BENEFICI. En aquest sentit, la portaveu del PSC hauria de saber que NO HI HA CAP DIFERENCIA ENTRE EL QUE HA PRESENTAT MAS COLELL I EL QUE VA PRESENTAR CASTELLS FA UN PARELL D’ANYS.

El que la Rocio assenyala i critica és la correcció que s’ha fet per “eliminar els efectes de la crisi”. I aquí em sembla que la portaveu del PSC es torna a equivocar. No s’ha fet cap correcció per eliminar els efectes de la crisi sinó per a tenir en compte els efectes del dèficit del govern central. En principi, la suma de les balances fiscals de totes les comunitats ha de ser zero: el que surt d’una comunitat ha d’anar a parar a una altra comunitat. Quan el govern central té un dèficit, però, vol dir que gasta més que no pas ingressa. Si gasta MOLT més del que ingressa, podria donar-se el cas que totes les comunitats tinguessin una balança fiscal favorables. Però això seria fictici perquè el dèficit de l’administració central s’ha de pagar. Tard o d’hora, algú haurà de pagar impostos per a retornar el deute que el govern central té quan manté un dèficit. Qui? Doncs els ciutadans? Quins ciutadans? Doncs tots els que paguen impostos. És per això s’ha de dividir el dèficit del govern central entre els diferents ciutadans de l’estat (i per tant, entre les diferents autonomies) i això és el que es corregeix. Fixeu-vos que aquesta correcció NO ES FA PERQUE HI HA CRISI sino que es fa perquè el DEUTE DEL GOVERN CENTRAL ÉS UN PASSIU PER ALS CIUTADANS QUE S’HA DE COMPTAR!!! I el fet que no tingui res a veure amb la crisi es demostra amb que les balances que va presentar el conseller Castells per als anys 2002-2005 (anys en que NO hi havia crisi però l’estat tenia dèficit) TOTS VAN SER CORREGITS DE LA MATEIXA MANERA. De fet la metodologia de correcció va ser desenvolupada pel conseller Castells al seu famós article del 2000. I les estimacions que es van presentar aquesta setman van ser fetes per dues colaboradores de Castells, la Núria Bosch i la Marta Espasa (a més de formar part de la comissió d'experts que va ajudar Castells a estimar les balances 2002-2005, Bosch i Espasa van ser co-autores amb Castells del seu famós article del 2000.)

La portaveu del PSC acusa a Mas Colell de no presentar les balances "no neutralitzades". Es a dir, les que no corregeixen el dèficit de l'administració central. En particular, acusa a Mas Colell d'amagar la dada que mostra que si no es neutralitzés el dèficit del govern central, la balança catalana només tindria un dèficit de 791 milions (0.4% el PIB) i no els 16.409 milions dels que parlava Mas Colell. " Un s'ha de preguntar com pot haver arribat la Rocio Martínez-Sampere a la dada de 791 si la conselleria no va presentar aquesta dada. ¿Es capaç aquesta (bona) economista de calcular en poques hores el que a d'altres bones economistes (com Bosch i Espasa) tarden mesos a calcular? No. És impossible. L'explicació és que la portaveu del PSC falta a la veritat ja que les dades no neutralitzades van ser presentades al mateix temps que les neutralitzades com es pot comprova al document que la Generalitat va penjar uns minuts abans de la compareixença de Mas Colell (les dades no neutralitzades apareixen a la pàgina 68 i els 791 milions són a la darrera línia de l'avantdarrera columna).

La portaveu del PSC fa trampa i diu que hi ha quatre metodologies: dues de mètode monetari i dues de mètode benefici, i a dins de cadascuna d’aquestes categories, una sense corregir pel dèficit central i dues amb correcció. Llavors diu que en lloc de presentar les quatre, el Mas Colell només presenta la que li interessa com si no parlar de les dades sense corregir el dèficit central fos un caprici de Mas Colell (o de Castells en el seu dia). No és veritat que hi hagi quatre mètodes igualment vàlids. Dos dels quatre mètodes (els que no ajusten el dèficit del govern central) que no tenen cap sentit econòmic perquè el dèficit públic comporta uns passius que algú ha de pagar. Per tant, les mesures que no tenen sentit no cal presentar-les. I és per això que no Castells ni Mas Colell n'hi donen importància (tot i que les dades són als estudis de l'un i de l'altre). I per demostrar que Castells TAMPOC no va presentar les dades sense correció del dèficit central, MIREU QUÈ DEIA TV3 EL DIA QUE CASTELLS VA PRESENTAR LA DARRERA ACTUALITZACIÓ DE LES BALANCES AL 2008! Es mencionen les dues metodologies que no corregeixen el dèficit central? NO! Només la balança per mètode monetari mètode benefici, ambdues corregides. És a dir Mas Colell fa el mateix que Castells i no considera que hi ha quatre metodologies amb quatre resultats i cada partit pot agafar la que més li interessa. No. Després de posar totes les dades a disposició de tothom a la web de la conselleria, tant Castells com Mas Collel, van concentrar les seves anàlisis a les dues metodologies que neutralitzen pel dèficit central  i ambdós posaven èmfasi en l'estimació del mètode monetari. Per tant, Rocio, de què estàs parlant?

Val a dir que, degut a la volatilitat del dèficit del govern central, les balances fiscals "no neutralitzades" (és a dir, les que no corregeixen els efectes del dèficit del govern central) sob molt més volàtils que les centralitzades. És a dir, quan l'estat tenia un gran dèficit a principis el noranta o ara, les balances no neutralitzades mostraven un dèficit fiscal català molt més petit mentre que en èpoques de superàvit de l'administracií central (com els anys just abans de la crisi del 2007) el saldo català era molt més negatiu. El què és interessant, però, és que si fem el promig des del 1986 fins al 2009 de les balances no neutralitzades, surt el 7,6% del PIB i de les neutralitzades, del 8% del PIB. Per tant, si mirem al llarg del temps la conclusió és bàsicament la mateixa.

I finalment, diu la portaveu del PSC de que el govern només presenta el que l’interessa. Això sí que és una crítica acurada. Tan acurada com que l’oposició presenta el què li interessa, i quan l’oposició estava al govern presentava el que li interessava... i tothom parla del què li interessa. Només els tontos parlen de coses que no els interessa. Suposo que és per això que el PSC, que no són tontos, al 2008 parlaven de la balança monetària neutralitzada que donava un saldo de 9% del PIB i ara parlen de la balança sense neutralitzar. A què ve el canvi? Suposo que abans, quan manaven, els interessava mostrar que el dèficit era gran i ara que mana CIU que és petit. No ho sé. Pero l' important no és de què parla cadascú. L'important és que tant el conseller Castells com el conseller Mas Colell van presentar la balança calculada pel mètode monetari un cop corregit pel dèficit central. És a dir, ambdós posaven i posen l'èmfasi en la mateixa dada. I com que utilitzaven la mateixa dada , els dos consellers arriben a la mateixa conclusió: aproximadament el 8% del PIB Català marxa de Catalunya i mai no torna.

PROPOSTA: Amb l'objectou d'evitar futures confusions, s'hauria de canviar el nom de les estimacions “neutralitzades” i en lloc de qualificar-les de “dèficit netralitzat” se l’hauria de qualificar “dèficit estructural”. La raó és que des de sempre, els economistes qualifiquen d’”estructurals” les dades a les que s’eliminen els components cíclics.

 

 

 

Castells A, Barberán R, Bosch N, Espasa M, Rodrigo F i Ruiz-Huerta J Las balanzas fiscales de las Comunidades Autónomas (1991-1996) Ariel Economía, 2000

 

Read 54496 times
Rate this item
(54 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Search

Banner