Banner
HOMEMASS MEDIAInterviewsEntrevista a Vilaweb presentant el llibre "De la Sabana a Mart"
13 April 2023
Entrevista a Vilaweb presentant el llibre "De la Sabana a Mart"
Mass media - Interviews
Vilaweb
  
 

Entrevista a l'economista Xavier Sala i Martín, que ha escrit 'De la sabana a Mart. L'economia de la intel·ligència natural' (Rosa dels Vents)

Xavier Sala i Martín (1962), el reconegut economista i professor a la Universitat de Colúmbia a Nova York, ha escrit el llibre De la sabana a Mart. L’economia de la intel·ligència natural (Rosa dels Vents), com a reacció a les idees apocalíptiques sobre la intel·ligència artificial. Idees que prediuen un futur sense feina per als humans, perquè la intel·ligència artificial la farà tota i millor. O que prediuen l’auge de dictadures basades en el control digital dels ciutadans. Sala i Martín no combrega amb aquesta visió, i ha escrit una obra en dos volums. El primer, que es presenta aquests dies, explica en 594 planes la història de la intel·ligència humana i les seves grans invencions: dels diners a l’agricultura, passant per l’escriptura o l’art, Sala i Martín repassa els dos-cents mil anys de vida humana. El segon volum, que sortirà els mesos vinents, serà una desmitificació de la intel·ligència artificial. VilaWeb va entrevistar ahir el professor Sala a Barcelona.

—Quan va néixer aquest llibre?
—Aquest llibre va néixer l’any 2018, a Davos, quan va venir Yuval Harari a parlar d’intel·ligència artificial de manera apocalíptica. Ens robarà els llocs de treball, la humanitat esdevindrà una classe inútil, que ni tan sols les empreses ens voldran explotar, ens morirem de gana i quatre paios seran propietaris de la intel·ligència artificial i ho tindran tot. Hi haurà dictadures digitals en què els governs controlaran les ments dels humans, i les dictadures seran superiors a les democràcies. Jo mirava el públic i tothom s’anava encongint, perquè Harari és influent i convincent. Tots feien cara d’espant menys Angela Merkel, amb la seva cara de pòquer de tota la vida. I la meva reacció va ser pensar: això no és veritat. Va contra tot el que explica la història.

—Què explica la història?
—Que el canvi tecnològic ha existit sempre, i és veritat que ha eliminat feines, però l’evidència és que se’n creen més i millors. De fet, el moment de la història en què hi ha més ocupació és ara! I el segle XX ens demostra que les democràcies han passat la mà per la cara a les dictadures, i que els mercats han passat la mà per la cara als planificadors. I, per tant, tot això que ens explica aquest home és ciència-ficció que no em quadra. Però…

—Però?
—Però hi havia la possibilitat que fos veritat. A mesura que hi ha hagut canvis tecnològics, per als humans han anat desapareixent les feines físiques (pagesos, etc.) i ens hem refugiat en les feines cognitives (advocats, periodistes, economistes) que fan servir el cap. Però si la intel·ligència artificial figura que farà les feines del cap, on anirem? Per tant, teòricament, era concebible que fos veritat allò que deia. Em vaig apuntar a un curs d’intel·ligència artificial a Stanford, en línia, que feia el professor Andrew Ng. I em vaig adonar que la intel·ligència artificial intenta imitar dos aspectes de la nostra intel·ligència: el fruit del nostre cervell, el que en diem la nostra ment (la capacitat lògica, la creativitat, etc.) i els altres intenten imitar la ment directament, les xarxes neuronals. Per tant, si volia entendre la intel·ligència artificial havia d’entendre la intel·ligència natural. I aquest és el primer volum, una anàlisi del nostre cervell, la nostra ment, les burrades que podem arribar a fer. I en el volum 2 parlarem de la intel·ligència artificial.

[...]

- Link to the whole article

Search

Banner