|
Tags: Artificial Intelligence | Books | Paradis-apocalipsi | Trump 'Entre el paradís i l'apocalipsi', el nou llibre de Xavier Sala i Martín on explica la interacció de la IA amb l'economia
Xavier Sala i Martín, professor de la Universitat de Colúmbia (Nova York) i economista, presenta llibre per Sant Jordi on fusiona la interacció de la intel·ligència artificial amb l'economia: 'Entre el paradís i l'apocalipsi', de l'editorial Rosa dels Vents, que segueix el camí marcat pel seu darrer llibre 'De la sabana a Mart'. Una visió de la IA que ha elaborat després de set anys i on entenem el per què d'aquest món globalitzat en què estem instaurats i quina relacio directa ha tingut, des de temps ancestrals, la tecnologia o l'interès per a ella. Més de mil pàgines que es fan curtes si tenim en compte que Sala i Martín aplica, tal com fa a les seves classes o entrevistes, el seu dot educatiu i exemplificant en els seus raonaments.Parlem del llibre, però òbviament de l'actualitat i el nou ordre mundial que sembla gestar-se amb la irrupció de Donald Trump. I descobrim que ambdues temàtiques, IA i economia actual, tenen una relació estreta i directa.
Entendríem aquesta crisi mundial econòmica actual d'una manera diferent sense la irrupció de la intel·ligència artificial?
La tecnologia sempre ha dominat la geopolítica, des dels indis que es defensaven amb fletxes fins que es van trobar amb els seus rivals que anaven amb pistoles i els van fer desaparèixer. Sempre que hi ha una nova tecnologia, l'anterior queda destrossada. Quan jo era petit, el gran debat geopolític eren les bombes nuclears. És veritat que ara ens hem ficat sols en un món on tots els circuits estan integrats per microxips, que fem servir per tot: des del comandament de la televisió fins al cotxe que deu tenir 3.000 microxips. El problema és que els grans microxips els microxips més bons, tots estan fets en una sola fàbrica, que a més està a Taiwan, a 100 quilòmetres de la Xina i tots sabem que la Xina considera Taiwan territori seu i que, per tant, en qualsevol moment pot haver-hi una invasió. És veritat que els taiwanesos no podrien fer microxips, perquè avui dia els microxips requereixen d'una tecnologia òptica. Aquest procés de fer el microxip requereix d'una tecnologia que els taiwanesos no tenen, però sí la tenen els holandesos, amb una filial de Philips. Per tant, tot està entrellaçat. La conclusió és que tota la producció de microxips està concentrada avui dia a Taiwan, que els americans ja fa temps que s'han adonat, i per això Joe Biden ja va intentar que aquests taiwanesos fessin fàbriques a Texas. Però no crec que res de tot això expliqui el comportament erràtic de psicòpata que està tenint el president dels Estats Units, Donald Trump.
I els seus anuncis aranzelaris...
De fet, jo no sé si recordes quan va sortir amb aquell gràfic de cada país i va dir que la primera columna corresponia a les barreres que els països tenien amb ells i la segona columna era l'aranzel que els hi posaven. Però quan mires les barreres dius, hòstia però no és veritat, els aranzels europeus són de més o menys 4,8%, però posava 40%. Aleshores, els economistes van començar a calcular d'on pot sortir la columna del mig. De seguida, algú va dir, mira, això és exactament les importacions menys les exportacions dividit per importacions... Un desgavell de càlculs que no té res a veure amb les barreres comercials. Però aquest és el número que va donar, i tothom es preguntava: 'però com collons ha sortit aquest resultat?'. No hi ha cap teoria econòmica, no hi ha cap persona civilitzada al món, que tingui una teoria que digui que 'importacions, menys exportacions dividit per importacions, sigui una mesura de proteccionisme'.
[...]
|
