HOMEBLOGSLa Fam al Món / El Hambre en el Mundo
31 July 2011

La Fam al Món / El Hambre en el Mundo

Written by 

(versión española más abajo)

La Fam al Món

Les vacances d'agost comencen amb tres notícies relacionades amb el menjar. La primera i més tràgica és la fam de Somàlia. Ja feia dècades que al món no es vivia una situació de fam semblant però la guerra constant, el pirateig i la manca d'institucions que facilitin el comerç i el creixement econòmic han fet que reaparegui un fantasma que, gràcies a Déu, és cada vegada menys freqüent. Dic gràcies a Déu però hauria de dir gràcies a les fundacions Ford i Rockefeller que entre els anys quaranta i setanta van finançar el que s'ha anomenat la "revolució verda": a base de barrejar varietats genètiques i d'aplicar fertilitzants, plaguicides i regadius la productivitat del blat, el blat de moro i l'arròs es va multiplicar per cinc i els preus es van dividir per dos. L'èxit d'aquesta revolució va permetre que països com l'Índia no només deixessin de patir les fams dels anys seixanta sinó que a l’actualitat exporten 5 milions de tones d'arròs anuals.

Si bé la productivitat agrícola ha augmentat espectacularment, no es pot dir ben bé el mateix de l’eficiència amb el què distribuïm els aliments. I és que , no sé si s'hi han fixat vostès, però tots els supermercats del món llencen tones de menjar cada dia ja que arriba la data de caducitat quan els productes encara no han estat venuts. La raó és que a tots ens agrada tenir on triar quan anem a comprar i per això els supermercats necessiten tenir molt més producte del que venen. Lamentablement, això implica que una part substancial (hi ha qui estima que arriba a gairebé la meitat de la que es produeix) dels aliments que produïm acaba a les escombraries.

I això ens porta a la segona notícia de l'estiu: investigadors de l'"computational synthesis laboratory" de la universitat de Cornell als Estats Units han presentat una ordinador que imprimeix menjar. La tècnica recorda les primeres impressores de tinta de colors (els "inkjet", els recorden?), que tenien tres tubs de tinta de colors. L'ordinador escopia microgotes de tinta contra un paper i la barreja dels tres tipus de tinta permetia imprimir documents o fotografies en una infinitat de colors. Doncs bé, l'equip de Cornell ha utilitzat aquesta tècnica amb la xocolata: la impressora escup gotes de diferents tipus de xocolata que, un cop solidificats, creen bombons amb infinitat de sabors. De fet, en lloc d'imprimir sobre un paper, ho imprimeixen en 3 dimensions dipositant microgotetes de xocolata líquid que, en solidificar-se, acaben formant un bombó amb la forma que desitja el dissenyador.

En llegir aquesta notícia em vaig preguntar si algun dia s'inventarien impressores làser de menjar que permetessin acabar amb el malbaratament de menjar. M'explico: les impressores que van substituir a les "inkjet" van ser les de làser, que no escopien tinta líquida sinó partícules de pols seca. Imaginem que fos possible deconstruir un pollastre en les seves partícules elementals: d'una banda l'aigua i per l'altre cada un dels components de la carn, la pell, el greix, etc. Totes aquestes partícules es podrien guardar en forma de pols dins d'uns cartutxos. En no contenir aigua, aquesta pols podria ser emmagatzemada durant molt de temps. Quan algú volgués menjar un pollastre, utilitzaria una impressora làser que, en un instant, l’imprimiria en 3D partícula a partícula, tot escalfant cada píxel a la temperatura desitjada. A més de produir només el menjar necessari sense necessitat de llençar res a les escombraries, aquest procediment tindria altres avantatges. Primer, les persones al·lèrgiques o amb problemes mèdics podrien imprimir menjar sense els components que no els convenen. Per exemple, es podria imprimir pa sense gluten, formatge sense colesterol o carns sense greix. Segon, a les persones que necessiten dieta, els seus metges o nutricionistes els podrien imprimir cada dia el seu menjar a través d'internet tot eliminant els components que no els convenen. Tercer, als que han de menjar poca sal però no els agrada el menjar insípid, el metge els podria anar reduint la dosi de sal a base d'imprimir el menjar cada dia amb una mica menys de sal manera que el pacient no s’adonaria del canvi. El mateix passaria amb la gent que hagués de menjar poc sucre, poc greix o poc del què sigui. Quart, en lloc de prendre pastilles cada dia, als malalts se'ls podrien incorporar els fàrmacs directament al menjar. I cinquè, en tenir muntanyes de menjar emmagatzemat sense risc de podrir-se, els països rics podríem enviar impressores quan un país es trobés en situació d'emergència com és el cas Somàlia en l'actualitat.

Lògicament tot això és una pura elucubració perquè tot dependria de què algú deconstruís el menjar en els seus components essencials i això no ho pot fer ningú. Bé, ningú ... ¡De moment! I és que hi ha algú que encara no ho fa, però si s’ho proposés seria capaç de fer-ho. Es tracta, com, no?, De Ferran Adrià, el protagonista de la tercera notícia de l'estiu. Quan surti publicat aquest article farà dos dies que el Bulli ha tancat. El millor restaurant de tots els temps ha estat un centre de creació culinària on una de les ments més privilegiades i creatives que hi ha, la del mestre Adrià, ens ha donat coses com l'escuma, l'aire, les deconstruccions o les esferificacions. El Ferran ha imaginat maneres de manipular el menjar que ens han donat uns plaers fins llavors inimaginables i inimaginats. A partir d'abans-d'ahir, el Bulli desapareix com a restaurant i es converteix en una fundació dedicada a la creativitat. Potser és el primer pas per obtenir les impressores de menjar que permetin eradicar la fam al món.

-------------------

El Hambre en el Mundo

Las vacaciones de agosto empiezan con tres noticias relacionadas con la comida. La primera y más trágica es la hambruna de Somalia. Hacía ya décadas que no se vivían hambrunas semejantes pero la guerra constante, el pirateo y la falta de instituciones que faciliten el comercio y el crecimiento económico han hecho que reaparezca un fantasma que, gracias a Dios, es cada vez menos frecuente. Digo gracias a Dios cuando debería decir gracias a las fundaciones Ford y Rockefeller que entre los años cuarenta y setenta financiaron lo que se ha dado en llamar la “revolución verde” que permitió multiplicar por cinco la productividad del trigo, el maíz y el arroz a base de mezclar variedades genéticas y de aplicar fertilizantes, plaguicidas y regadíos. El éxito de esa revolución agrícola permitió que países como la India pasaran de sufrir hambrunas en los años sesenta a exportar 5 millones de toneladas de arroz en la actualidad.

Si bien la productividad de la agricultura ha aumentando espectacularmente, parece que nos hemos quedado un poco atrasados en el tema de la distribución. No sé si se han fijado pero todos los supermercados del mundo desechan toneladas de comida cada día al llegar la fecha de caducidad sin haber sido vendidos. Es decir, producimos mucha más comida que antes... pero desechamos una gran parte de ella. La razón es que a todos nos gusta tener donde elegir cuando vamos a comprar y por eso los supermercados necesitan tener mucho más de lo que venden. Lamentablemente, eso implica que una parte substancial (hay quien estima que llega a casi la mitad de la que se produce) acaba siendo lanzada a la basura.

Lo que nos lleva a la segunda noticia del verano: investigadores del “computational synthesis laboratory” de la universidad de Cornell en Estados Unidos han presentado una ordenador que imprime comida. La técnica recuerda las primeras impresoras de colores “inkjet”, que tenían tres tubos de tinta de colores: el ordenador escupía microgotas de tinta contra un papel. La mezcla de los tres tipos de tinta permitían imprimir documentos o fotografías en infinidad de colores. Pues bien, el equipo de Cornell ha utilizado esta técnica con el chocolate: la impresora escupe gotas de diferentes tipos de chocolate que, una vez solidificados, crean bombones con infinidad de sabores. De hecho, en lugar de imprimir sobre un papel, imprimen en 3 dimensiones depositando microgotitas de chocolate líquido que, al solidificarse, acaban formando un bombón con la forma que más le guste al diseñador.

Al leer esta noticia me pregunté si algún día se inventarían impresoras láser de comida que permitieran acabar con el malgasto de comida. Me explico: las impresores que substituyeron a las “inkjet” fueron las de láser, que no escupían tinta líquida sino partículas de polvo seco. Imaginemos que fuera posible deconstruir un pollo en sus partículas elementales: por un lado el agua y por el otro cada uno de los componentes de la carne, la piel, la grasa, etc. Todas esas partículas se podrían guardar en forma de polvo dentro de unos cartuchos. Al no contener agua, ese polvo podría ser almacenado durante mucho tiempo. Cuando se necesitara comida, uno podría utilizar una impresora láser que, en un instante, imprimiría el pollo en 3d partícula a partícula. Además de producir solamente la comida necesaria sin necesidad de tirar nada a la basura, este procedimiento tendría otras ventajas. Primero, cada píxel de comida podría tener su propia temperatura, al gusto del consumidor. Segundo, las personas alérgicas o con problemas médicos podrían imprimirse comida sin los componentes que no les convienen. Por ejemplo, se podría imprimir pan sin gluten, queso sin colesterol o carnes sin grasa. Tercero, a las personas que necesitan dieta, sus médicos o nutricionistas les podrían imprimir cada día su comida a través de internet eliminando los componentes que no les convienen. Cuarto, a los que deben comer poca sal pero no les gusta la comida sosa, el médico les podría ir reduciendo la dosis a base de imprimir la comida con un poco menos de sal cada día de manera que el paciente no se daría cuenta del cambio. Quinto, en lugar de tomar pastillas cada día, a los enfermos se les podrían incorporar los fármacos directamente a la comida. Y sexto, al tener montañas de comida almacenada sin riesgo de pudrirse, los países ricos podríamos enviar impresoras cuando un país se encontrara en situación de emergencia como es el caso Somalia en la actualidad.

Lógicamente todo esto es una pura elucubración porque en la vida real nadie puede deconstruir la comida en sus componentes más esenciales. ¿Nadie? Bueno, nadie... ¡de momento! Y es que hay alguien que todavía no lo hace, pero que es muy capaz de hacerlo. Se trata, ¿cómo, no?, de Ferran Adrià, el protagonista de la tercera noticia del verano. Cuando salga publicado este artículo hará dos días que el Bulli ha cerrado. El mejor restaurante de todos los tiempos ha sido un centro de creación culinaria donde una de las mentes más privilegiadas y creativas que existen, la del maestro Adrià, nos ha dado cosas como la espuma, el aire, las deconstrucciones o las esferificaciones. Ferran ha imaginado maneras de manipular la comida que nos han dado unos placeres hasta entonces inimaginables e inimaginados. A partir de anteayer, el Bulli desaparece como restaurante y se convierte en una fundación dedicada a la creatividad. Quizá sea el primer paso para crear las impresoras de comida que permitan erradicar el hambre en el mundo.

Links relacionats:

www.bbc.co.uk/news/technology-1403072

money.cnn.com/2011/01/24/technology/3D_food_printer/index.htm

Read 36351 times
Rate this item
(1 Vote)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Banner
Banner
Banner
Banner
Banner

Search

Banner