Banner
HOMEBLOGSCap President del Barça / Ningún Presidente del Barça
17 October 2011

Cap President del Barça / Ningún Presidente del Barça

Written by 

Cap President del Barça

Aquests dies la premsa ha reproduït unes factures del FC Barcelona durant el mandat de Joan Laporta. Van des de 24 euros de la rostisseria Lolita de Sant Cugat fins a set viatges en “jets privats”, passant per sopars al Botafumeiro o una habitació de 5.000 euros la nit a Seattle.

L’existència d’aquestes despeses no és una novetat. Ja en va parlar el president Sandro Rosell a l’assemblea compromissaris de 2010 durant un parell d’hores. Estranyament, Rosell mai no va trucar als seus excompanys de junta per a què s’expliquessin. Si ho hagués fet, potser li haguessin dit que els guardaespatlles de Laporta (qui, amb la seva família, estava amenaçat de mort pels Boixos Nois) també havien de menjar i ho feien a la ciutat on vivia la seva família, Sant Cugat. També se li hagués explicat que, de vegades, es portava als directius contraris a prendre copes després dels partits mentre els guardaespatlles esperaven en un racó tot bevent unes Coca Coles que, efectivament, al Barça li costaven l’escandalosa suma de 26 euros. O que, després de treballar durant les vacances, incloent la Nit de Nadal, el President autoritzà als seus guardaespatlles que anessin a sopar a Botafumeiro amb les seves famílies.

També hagués vist que l’empresa que organitzava les gires americanes, la Soccer United Marketing, pagava uns diners al Barça per jugar i després decidia (juntament amb el RACC) a quins hotels anava l’equip i, més important, es feia càrrec de totes les despeses... incloent les habitacions a les que dormia i treballava el President!

Una altra cosa que hagués après és que tots els vols en aerotaxi tenien relació amb afers del Barça: des dels enterraments de Robson i Enke, fins al retorn de Messi a Barcelona després d’un mal partit de selecció, passant pel transport local de representants de la fundació a les regions més remotes de Mèxic, Ecuador i Argentina per a treballar amb les fundacions de Márquez i el mateix Messi o el viatge d’alguns jugadors de futbol per a veure la final de l’eurolliga bàsquet de 2010. Per cert, quin gran moment de Barcelonisme es va viure quan van aparèixer Xavi, Piqué, Puyol, Busquets i Bojan per fer pinya al pavelló de Paris!

Que aquests viatges es podien haver fet en vol regular? Potser si. Que tenia sentit econòmic fer-ho? No necessàriament. Depenent de la gent que viatgi i de la destinació, surt més barat anar en aerotaxi que no pas en vol regular. D’altra banda, les obligacions del president fan que sovint valgui la pena pagar una mica més per a no perdre temps als aeroports. Totes les empreses del món gestionen el temps dels seus directius! Sense anar més lluny, aquest mateix estiu Rosell va tornar abans d’hora de la gira Americana. Hagués pogut tornar gratis amb l’equip però va decidir pagar alguns milers d’euros del Barça per tornar abans. Va fer malament? No! Quan un té obligacions importants, és bo que el club pagui una miqueta més per a que les pugui atendre. Ara bé, això és tant cert per Rosell como ho era abans per Laporta.

I així, se li haguessin explicat, una per una, totes les despeses sobre les que tenia dubtes. Només era qüestió de voler saber la veritat. Cal recordar que, a preguntes d'un compromissari Rosell va aclarir reiteradament que en el comportament de Laporta no hi havia res de delictiu. Repeteixo, res de delictiu! Tot i així, va demanar als compromissaris que votessin si volien emprendre una acció de responsabilitat contra la seva junta tot emparant-se la disposició addicional setena de la llei de l’esport diu que la junta anterior pot ser responsable de les pèrdues acumulades al llarg de tot el mandat. El curiós és que l’acció de responsabilitat és independent de si les pèrdues venen generades per malbaratament, mala gestió o mala sort. Per tant, les factures d’avions, del Luz de Gas o de la rostiserria Lolita eren absolutament irrellevants.

Per què les van mostrar, doncs? Suposo que perquè la llei de l’esport també diu que per a posar l’acció de responsabilitat cal que l’assemblea ho voti i, és clar, per a que els socis votessin a favor, calia predisposar-los i encendre els seus ànims tot fent acusacions de presumpte malbaratament.

És interessant assenyalar que, malgrat tota la posada en escena, el soci imparcial va dir que no volia guerra barcelonista als tribunals. Recordin que a la votació final el sí va guanyar per 29 vots i que entre els votants hi havia el president, els 19 membres de la nova junta (cap dels quals va votar no) i els 25 compromissaris nombrats a dit per Rosell (i ja poden suposar què van votar). Si aquests 45 votants directament lligats a la junta haguessin votat en blanc, hagués guanyat el no!

Just abans de votar, un Sandro Rosell cerimoniós va dir que aquella era la votació més important de la història del club. Si realment ho era, per què no va fer l’esforç honest de preguntar i aclarir els fets? Per què no va deixar que Laporta donés explicacions a l’assemblea en igualtat de condicions, cosa que requereixen els estatuts i cosa a la què ell mateix s’havia compromès per escrit el dia de la presa de possessió? I per què no va demanar que tots els seus afins votessin, com ell, en blanc? Jo no ho sé. Però la semiòtica de l’assemblea mostrava un fet preocupant: la nova directiva semblava menys interessada en saber la veritat que en embrutar calculadament el nom del president sortint a costa de la pau social, insensible al fet que havia rebut de qui ara acusava, la millor herència que mai no ha rebut cap president del Barça.

--------------------

Ningún Presidente del Barça

Recientemente han aparecido publicadas algunas facturas del FC Barcelona del mandato de Joan Laporta. Van desde 24 euros de la rostisseria Lolita de Sant Cugat a siete viajes en "jets privados", pasando por cenas en el Botafumeiro o habitaciones de 5.000 euros por noche en Seattle.

La existencia de estos gastos no es una novedad. El presidente Sandro Rosell ya habló de ellos en la asamblea de compromisarios de 2010. Extrañamente, Rosell nunca llamó a sus ex compañeros de junta directiva para que se explicaran. Si lo hubiera hecho, quizás le hubieran dicho que los guardaespaldas de Laporta (el presidente estaba amenazado de muerte junto con su familia por los expulsados Boixos Nois), tenían que comer y lo hacían en la ciudad donde vivían sus hijos, San Cugat. También se le hubiera explicado que, a veces, se llevaba a los directivos de los equipos contrarios a tomar copas después de los partidos mientras los guardaespaldas esperaban en un rincón bebiendo refrescos que, efectivamente, le costaban al Barça la escandalosa suma de 26 euros. O que, tras trabajar durante las vacaciones, incluyendo la Nochebuena, el Presidente autorizó a sus guardaespaldas que fueran a cenar en Botafumeiro con sus familias.
También hubiera visto que en las giras americanas, la empresa organizadora, la Soccer United Marketing, pagaba un dinero al Barça para jugar y que era esta empresa la que, junto con el RACC, decidía a qué hoteles iba el equipo y, más importante, la que se hacía cargo de todos los gastos... ¡incluyendo las habitaciones a las que dormía y trabajaba el Presidente!

Otra cosa que hubiera aprendido es que todos los vuelos en aerotaxi tenían relación con asuntos del Barça: desde los entierros de Robson y Enke, hasta el retorno de Messi a Barcelona después de un mal partido de selección, pasando por el transporte local de representantes de la fundación a las regiones más remotas de México, Ecuador y Argentina para trabajar con las fundaciones de Márquez y el mismo Messi o el viaje de algunos jugadores de fútbol para ver la final four de basket 2010. Por cierto, ¡qué gran momento de Barcelonismo se vivió cuando aparecieron Xavi, Piqué, Puyol, Busquets y Bojan para hacer piña en el pabellón de Paris!

¿Que estos viajes se podían haber hecho en vuelo regular? Algunos si. ¿Tenía sentido económico hacerlo? No necesariamente. Dependiendo de la gente que viaje y del destino, sale más barato ir en aerotaxi que no en vuelo regular. Por otra parte las obligaciones del presidente hacen que a menudo valga la pena pagar un poco más para ahorrar tiempo. ¡Todas las empresas del mundo gestionan el tiempo de sus directivos! Sin ir más lejos, este mismo verano el presidente Rosell volvió antes de hora de la gira Americana. Hubiera podido volver gratis con el equipo pero el Barça decidió pagar algunos miles de euros para que volviera antes. ¿Hizo mal? ¡No! Cuando uno tiene obligaciones importantes, es bueno que el club pague más para que las pueda atender. Ahora bien, eso es tan cierto ahora con Rosell como lo era antes con Laporta.

Y así se podrían haber justificado, uno por uno, todos los gastos. Sólo era cuestión de voluntad de escuchar. Hay que recordar que, a preguntas de un compromisario, Rosell aclaró reiteradamente que en el comportamiento de Laporta no había nada delictivo. ¡Repito, nada delictivo! A pesar de ello, pidió a los socios que votaran si querían emprender una acción de responsabilidad contra Laporta y su junta. La razón es que la disposición adicional séptima de la ley del deporte dice que la junta anterior puede ser responsable de las pérdidas acumuladas a lo largo de todo el mandato. Lo curioso es que eso es independiente de si las pérdidas son generadas por fiestas o por una mala gestión del equipo de fútbol. Por lo tanto, las facturas de aviones, del Luz de Gas o de la rostiserria Lolita eran absolutamente irrelevantes.

Entonces, ¿por qué las mostraron? Pues supongo que porqué la ley del deporte también dice que para poner la acción de responsabilidad hace falta que la asamblea lo vote y, claro está, para que los socios votaran a favor, hacía falta predisponerlos encendiendo sus ánimos con acusaciones de presunto despilfarro.
Lo curioso es que, a pesar de toda la puesta en escena, el socio imparcial votó que no quería guerra barcelonista en los tribunales. Recuerden que en la votación final, el sí ganó por sólo 29 votos y que entre los votantes estaban el presidente, los 19 miembros de la nueva junta (ninguno de los cuales votó no) y los 25 compromisarios nombrados a dedo por Rosell (ya se imaginan qué votaron). Si estos 45 socios directamente ligados a la junta hubieran votado en blanco, ¡habría ganado el no!

Antes de votar, un Sandro Rosell solemne dijo que aquella era la votación más importante de la historia del club. Si realmente lo era, ¿por qué no hizo el esfuerzo honesto de preguntar y aclarar los hechos? ¿Por qué no dejó que Laporta diera explicaciones a la asamblea en igualdad de condiciones, cosa que los estatutos requieren y cosa a la que él mismo se había comprometido por escrito el día de la toma de posesión? ¿Por qué no pidió a todos sus afines que votaran, como él, en blanco? Yo no lo sé. Pero la semiótica de la asamblea mostraba un hecho preocupante: la nueva directiva parecía menos interesada en la verdad que en ensuciar calculadamente al presidente saliente a costa de la paz social, insensible al hecho de que había recibido de sus manos la mejor herencia que jamás ha recibido ningún presidente del Barça.

Read 39754 times
Rate this item
(2 votes)

INTRODUCTORY NOTE

Starting January 30, 2012, I decided to put the random (economic) thoughts that I was posting on Facebook, in a blog. In this site you will be able to read all Facebook notes going back to 2008, (without my Friend’s comments, unfortunately), but we will only maintain the new thoughts. If you want to check out the old comments, they are still posted on Facebook. If you want to comment on them, you have two options (1) Become a Facebook Subscriber. Since all the posts will also appear in Facebook, you will be able to comment there. (2) Comment on Twitter, as each post will also be announced in Twitter.

Search

Banner