Aquest post ha estat escrit pel col.laborador d'aquest blog, Vicenç Aparicio.
Al debat d’ahir (22.05.2014) a TV3 la Mònica Terribas va transmetre a en Santi Fisas, candidat pel PP al Parlament Europeu, la pregunta d’un espectador, que demanava li cités a quin article dels tractats s’establia que, en cas d’independència unilateral, Catalunya quedaria exclosa de la Unió Europea. Prenent la paraula, i acceptant el repte, en Santi Fisas va citar i fer lectura de l’article 4.2 del Tractat de la Unió Europea (TUE), que diu el següent:
“La Unión respetará la igualdad de los Estados miembros ante los Tratados, así como su identidad nacional, inherente a las estructuras fundamentales políticas y constitucionales de éstos, también en lo referente a la autonomía local y regional. Respetará las funciones esenciales del Estado, especialmente las que tienen por objeto garantizar su integridad territorial, mantener el orden público y salvaguardar la seguridad nacional. En particular, la seguridad nacional seguirá siendo responsabilidad exclusiva de cada Estado miembro.”
Segons en Santi Fisas, la independència de Catalunya seria contrària al principi d’integritat territorial, que la Unió Europea està obligada a respectar. Doncs bé, aquest argument no és vàlid.
El principi d’integritat territorial no és exclusiu del dret comunitari, també forma part del dret internacional públic, i està reconegut per la Carta de Nacions Unides (article 2.4).
En aquest sentit, després que el dia 17 de febrer de 2008 Kosovo proclamés unilateralment la seva independència, l’Assemblea General de Nacions Unides va demanar dictamen a la Cort Internacional de Justícia (CIJ) sobre si aquesta declaració s’ajustava al dret internacional públic. Alguns estats que van comparèixer, entre ells Espanya, van objectar que el principi d’integritat territorial contenia una prohibició implícita de les declaracions d’independència unilaterals. La CIJ, en la seva opinió consultiva de 22 de juliol de 2010 (paràgraf 80), va considerar que:
“La Corte recuerda que el principio de integridad territorial es un elemento importante del ordenamiento jurídico internacional y está consagrado en la Carta de las Naciones Unidas, en particular en el Artículo 2, párrafo 4, a tenor del cual:
Los Miembros de la Organización, en sus relaciones internacionales, se abstendrán de recurrir a la amenaza o al uso de la fuerza contra la integridad territorial o la independencia política de cualquier Estado, o en cualquier otra forma incompatible con los Propósitos de las Naciones Unidas.
En su resolución 2625 (XXV), titulada “Declaración sobre los principios de derecho internacional referentes a las relaciones de amistad y a la cooperación entre los Estados de conformidad con la Carta de las Naciones Unidas”, que refleja el derecho internacional consuetudinario (Actividades militares y paramilitares en Nicaragua y contra Nicaragua (Nicaragua c. Estados Unidos de América) (Fondo), fallo, I.C.J. Reports 1986, págs. 101 a 103, párrs. 191 a 193), la Asamblea General reiteró “el principio de que los Estados, en sus relaciones internacionales, se abstendrán de recurrir a la amenaza o al uso de la fuerza contra la integridad territorial o la independencia política de cualquier Estado”. Esa resolución enumeraba a continuación distintas obligaciones de los Estados de no violar la integridad territorial de otros Estados soberanos. En ese mismo sentido, el Acta Final de la Conferencia de Helsinki sobre la Seguridad y la Cooperación en Europa, de 1 de agosto de 1975 (la Conferencia de Helsinki), estableció que “los Estados participantes respetarán la integridad territorial de cada uno de los Estados participantes” (art. IV). Así pues, el alcance del principio de integridad territorial se circunscribe al ámbito de las relaciones entre Estados.”
Traducció en castellà a: http://www.dipublico.com.ar/11021/opinion-consultiva-de-la-corte-internacional-de-justicia-sobre-la-conformidad-con-el-derecho-internacional-de-la-declaracion-unilateral-de-independencia-relativa-a-kosovo-2010/
És a dir, el principi d’integritat territorial és d’aplicació a les relacions entre estats i prohibeix que un estat amenaci les fronteres o la independència política d’un altre estat, això és, imposa, en les relacions entre estats, el respecte a les fronteres preexistents. Però no impedeix que un territori d’un estat pugui esdevenir un estat independent. Així, per exemple, l’ocupació per part de Rússia de la península de Crimea i la seva ulterior annexió sí afectaria el principi d’integritat territorial.
En l’àmbit del dret comunitari, el principi d’integritat territorial garanteix que les institucions de la Unió Europea no interferiran en les funcions que formen part de la sobirania d’un estat membre, però és neutre en quant a una eventual declaració unilateral d’independència d’una regió del territori d’un estat membre.
El Sr. Fisas podia haver donat arguments vàlids per defensar la postura del seu partit, però el principi d’integritat territorial de l’article 4.2 TUE no ho és, tal com aquest principi és entès en dret internacional públic.
NOTA: Sobre aquesta mateixa qüestió va escriure també un article al diari Ara el professor Carles Boix, catedràtic de la Universitat de Princeton, i membre del col·lectiu Wilson: http://www.wilson.cat/media/pdf/catalunya-nou-estat-de-la-unio-ARA-23-octubre-1.pdf
Vicenç Aparicio, Economista i Advocat
