Les autoritats sanitàries de diversos països han decretat un primer estadi de confinament de la població per reduir la velocitat a la que s’escampa el nou coronavirus Covid-19. Jo APLAUDEIXO EMFÀTICAMENT aquesta decisió. Però són molts els que es pregunten si aquestes mesures funcionaran. En ser un virus nou (en el sentit que fa poc que ha fet la mutació que li permet afectar als humans), la veritat és que els experts no tenen massa dades amb les que treballar per saber què cal i què no cal fer.
Una cosa que sí sabem és el primer país que va patir l’epidèmia va ser la Xina i, per tant, l’experiència d’aquest país és l’únic que tenim com a guia. En aquest sentit, els doctors Zunyou Wu, i Jennifer M. McGoogan han publicat un estudi(*) al Journal of the American Medical Association on donen unes dades interessants i importants. Durant el gruix de l’epidèmia a Wuhan, les autoritats xineses van entrevistar a tots i cadascun dels infectats i van determinar la data en què es van infectar. D’aquesta manera van poder estimar quanta gent nova s’infectava DE VERITAT cada dia des del 8 de desembre fins a finals de febrer. El resultat apareix en forma de columnes de color gris al gràfic adjunt.
La raó per la qual, és impostant saber el número de persones que s’infecta DE VERITAT cada dia és que, al moment de prendre decisions, les autoritats no saben aquesta dada. Elles només coneixien el número d’infectats DETECTATS cada dia. Però com vaig explicar l’altre dia, el número d’infectats DETECTATS no és el mateix que el número d’infectats totals DE VERITAT ja que hi ha molts INFECTATS QUE NO SÓN DETECTATS. AL gràfic adjunt es mostra el número de detectats amb columnes taronges. Veiem que les columnes de color taronja (detectats) són diferents a les de color gris (infectats de veritat).
El gràfic ens mostra, per exemple, que el dia 23 de gener es van infectar unes 2.500 persones (columna gris), dels quals només se'n van diagnosticar uns 300!! Això de que, durant aquelles setmans hi havia moltíssima gent que s'infectava però que no es tetectava era una cosa que passava cada dia (les columnes grises eren cada dia més altes que les taronges), però parlo del dia 23 de gener perquè aquell va ser, precisament, el dia en que les autoritats van decidir tancar la ciutat de Wuhan i van confinar tots els seus ciutadans.
EL gràfic ens mostra un número de lliçons interessants. Primera, és interessant assenyalar que els xinesos van confinar tota una megàpolis de la mida de Wuhan quan el número total de diagnosticats per coronavirus era d’uns quants centenars! No van esperar pas a ser 1.000, o 10.000. Quan van detectar cinc cents infectats van adoptar dràstiques mesures de confinament.
Segona, i més important, el número real d’infectats va començar a baixar JUST DESPRÉS DE COMENÇAR EL CONFINAMENT i de MANERA GAIREBÉ IMMEDIATA. És a dir, el confinament és una mesura que va funcionar i va tenir impacte immediat. És per això que hem d’aplaudir les autoritats que han tingut la valentia de prendre una decisió tan impopular com és el tancament d’escoles, comerços, camps de futbol o gimnasos.
Tercera, és veritat que a la Xina es van imposar mesures de confinament radicals que incloïen la violència policial envers qualsevol ciutadà que sortia de casa. I també és veritat que, afortunadament, els nostres governs no han anat (ni poden anar) tant lluny. Ara bé, la lliçó de la Xina és que el confinament va funcionar de manera quasi immediata i, per tant, nosaltres hauríem de quedar-nos a casa i limitar les interaccions socials encara que la policia no ens amenaci violentament tal i com feien allà. Si ens quedem a casa un parell o tres de setmanes, l’epidèmia baixarà i finalment desapareixerà.
Finalment, el gràfic ens mostra que, a partir del dia 23 de gener, el número real de casos a la Xina va començar a baixar... però el número de diagnosticats va seguir augmentant fins el 4 de febrer, és a dir, 12 dies més tard!!! Si l’epidèmia segueix el mateix patró a casa nostra, això vol dir que durant les properes dues setmanes el número d’infectats seguirà augmentant de manera dramàtica. Això farà que aparegui molta gent que posarà en dubte l’eficàcia de les mesures de confinament adoptades pels nostres governs i es qualificarà d’incompetents les autoritats sanitàries. I això serà un error perquè aquests crítics estaran mirant el número de DETECTATS i no pas el número d’infectats DE VERITAT. I el número d’infectats diagnosticats augmentarà però no perquè el problema estarà empitjorant sinó simplement que el número de persones a qui s’administraran els tests serà cada dia més gran. Malgrat que el número d’infectats DETECTATS anirà augmentant, doncs, el número d’infectats DE VERITAT (un número que no tindrem fins que els metges analitzin les dades de manera retrospectiva d’aquí uns mesos) segurament ja estarà baixant.
Conclusió: la restricció de la nostra mobilitat i la reducció dels nostres “contactes socials” són mecanismes de contenció del coronavirus han funcionat a d’altres països. I aquí també funcionaran encara que, durant els propers 10 o 12 dies, les dades semblaran mostrar el contrari.
(*) https://jamanetwork.com/journals/jama/fullarticle/2762130
